MISSIÓ SUOMI Cap. I - La primera aventura -

Jo, Gregorius II, soc una persona molt ocupada. Tinc tantes coses que fer i tants fronts que demanen la meua atenció que de vegades és molt difícil poder atendre-los tots.

Soc Emperador, l'amo del Imperi més gran mai conegut, el Imperi Playmobil amb més de 2200 milions d'habitants a la terra des de que varem naixer allà per l'any 1974.

Molts anys han passat des de que vaig arribar al poder i moltes les coses que han passat per les meues mans, però mai cap cosa havia segut tan greu. L'Imperi està en perill. Ho sé i no sé molt bè el que fer. La meua vida acomodada sembla que pot arribar a la fi si no puc donar un ràpid colp d'efecte que salve la nostra situació. El Imperi s'ha plenat de tot tipus d'habitants: espies, polícies, egipcis, cavallers medeievals, perillosos pirates, vaquers i indis sense parlar de tots aquels playmobils que treballen en diferents oficis. De tots soc jo l'Emperador.

Però sembla que hi ha qui vol aconseguir el poder a qualsevol preu. Ara han aconseguit que Papa Noel no haja vingut enguany a cap casa. I si no ve Santa Klaus, no podrà dur joguets playmobil als xiquets i la meua raça s'extinguirà. I no ho puc consentir. he de fer alguna cosa. No és prou l'esforç dels tres Mags d'Orient, cal que averigue què ha passat a qualsevol preu.

- Centurió Fedus, vine ací!

- Ave Imperator! Ací estic.

- Fedus necessite que busques al millor dels teus legionaris per a una perillosa missió, Tria bè, doncs haurà de fer un llarg viatge ple de perills. Dus-lo a la meua presència. Quan abans millor!

- Si Imperator.

--------------------------

Fedus tenia molt clar a qui anava a buscar. Havia de ser un home de la seua màxima confiança, un personatge discret, valent, intel.ligent, políglota i dispossat a qualsevol cosa per a salvació del Imperi. Un home fidel. I eixe personatge era :

Cayo Patro Txema.

L'havia conegut des de ben xicotet, quan jugaven junts pels carrers de la vil.la mediterrània de Valentia, en la província d'Hispània. Noble de cor, gran amic, sempre estava ahí quan fea falta. Amb el temps, ambdos es feren soldats per a poder viatjar i veure món, però ell, Fedus havia sigut destinat directament a la guardia pretoriana de l'emperador, sent considerat la mà dreta de Gregorius II en molt poc de temps. Cayo en canvi fou destinat a la dura lluita diaria del treball amb els xiquets. Un fum d'expedicions a diferents viles al front d'un nombrós grup va fer que Cayo Patro Txema haguera viatjat molt: set vegades a l'antiga Lutècia, Madrid, Segòbriga, Saguntum, Poblet, Salou, Peníscola, Segovia, Aranjuez, San Sebastian, Edetanorum, Caesar Augusta, i molts viatges més. Era un home de món. Era l'inidicat.

I a més estava preparat pel millor mestre del món en esgrima, el gran Blasco. Era el candidat perfecte.

-------------------------

A l'altra banda de la ciutat i sense saber allò que li venia damunt, Cayo i el seu mestre Blasco practicaven esgrima.

 

- Descansem un poc. Has millorat molt als darrers temps i poc te puc ensenyar ja.

- No mestre Blasco, encara sé que me pots ajug¡dar a millorar. La vida és un aprenentatge constant.- Mai no sabem allò que ens depararà el futur, però sé que siga allò que siga tens capacitat de reacció. En tu podem confiar.                                                                      

- Gràcies magister Blasco.

 

- Ave Primum pilus Vicentum Blasco i legionari Cayo Patro. L'Emperador vol vore-vos urgentment.

- No fem doncs esperar l'Emperador.

- Ave Imperator! És un honor estar davant la teua presència.

- Ave Blasco! Quan de temps des de la darrera volta que te vaig veure...! Encara ensenyes esgrima? En mi feres un gran treball... Vaig adependre moltíssim... Aquest és pupil teu?
- Si Imperator, el millor que mai he tingut si vos exceptuem insigne Gregorius...

- Al teu servici Imperator! - va dir Cayo

- Bè, perque falta li farà. Aquesta és la teua missió legionari: aniràs a la terra més freda i més llunyana del continent, a la terra que els bàrbars anomenen SUOMI i que ací coneguem com el pais de la fi del món: FINLÀNDIA. I a més aniràs en hivern, quan pitjors son les condicions climàtiques. Però necessite una resposta el més aviat possible i per això l'urgència. Però abans de seguir, Cristina, dona'm de veure...

Cayo gira el cap i cruà la mirada en l'esclava que li portava la copa l'Emperador. I va sentir que se li aturava el cor en veure-la. Era la dona més bonica que mai havien vist els seus ulls. Tractà de llevar-se-la del cap de seguida, doncs l'Emperador en persona estava enviant-li a un perillosa missió que tal voolta li costara la vida, però era impossible... La forta veu de Gregorius i el seu poder de concentració aconseguiren el miracle, però Cayo sabia que eixos ulls viatjarien amb ell per tota l'eternitat.

- Has d'anar a Suomi, a Finlàndia i has d'esbrinar per què no ha vingut Santa Claus aquestos nadals a l'Imperi. No aniràs a soles. Per a que els nostres nombrosos enemics no sospiten de tu, aniràs camuflat amb un grup dels teus soldats que viatjen per a fer un "teatrillo con musiquilla". Hauràs d'aconseguir quen no sospiten de tu i de dur-me respostes. Ho has entés?

- Molt clarament Imperator. Tractaré de complir amb eficiència.

- Si el centurió Fedus confia en tu i el meu mestre d'esgrima Blasco diu que eres el millor, sé que tindràs èxit. Recorda que el futur del Imperi està a les teues mans...

- Tractaré de fer honra davant de tal responsabilitat.

- Marxeu i torneu aviat. Ave legionari playmobil!



No feia falta més paraules. Cayo s'en anà i es disposà a descansar. L'endemà començaria a recopilar informació del lloc on anava a viatjar.

La missió Suomi acavava de començar.